Accions

Epokhé

De Wikisofia

(en grec ὲποχή, de epekho, detenir-se, suspendre)

Terme que l'escepticisme grec aplica a la decisió de suspendre el judici quan es troba davant opininiones d'igual valor (isostheneia ton logon). La paraula epokhé, prové dels estoics, mentre que es deu a Arcesilau i a Carnèades la determinació més precisa del seu significat, que Sext Empíric descriu en els seus Esbossos pirrònics (veg. text).

Edmund Husserl

En la filosofia contemporània, Edmund Husserl utilitza aquest terme per a designar un recurs del seu mètode fenomenològic, mitjançant el qual posa entre parèntesis el món objectiu i estableix contacte, per així dir, amb el seu propi jo o cogito. Aquesta epokhé o aquesta posada entre parèntesis del món no ens enfronta a una pura res ni és expressió d'un escepticisme, però mitjançant ella ens apropiem de les nostres pròpies vivències i de l'univers dels fenòmens, en el sentit fenomenològic (veg. text). D'aquesta manera lepokhé apareix com el mètode radical i fonamental pel qual el jo es capta pròpiament com jo. Aquest mètode es diu també mètode de la reducció fenomenològica transcendental, i ens permet superar la mera actitud natural respecte del món circumdant, permetent-nos posar entre parèntesis la pressuposició de l'existència d'un món material o de qualsevol altre món transcendent respecte de la vida de la pròpia consciència. Fora del parèntesi solament queden els actes i els objectes de la consciència (veg. text). D'altra banda, mitjançant el recurs a la reducció eidètica, el flux de les diverses consciències individuals queda reduït a consciència pura. El mètode de lepokhé pot estendre's també a l'àmbit de les ciències de la naturalesa, i mitjançant la suspensió del judici i de tota pressuposició, accedir a l'àmbit de les vivències pròpies del món de la vida.