FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Celia Amorós: misogínia romàntica i individualitat femenina
La hipertròfia essencialitzadora del gènere femení que caracteritza el discurs de la misogínia romàntica porta fins al límit l'anul·lació de tota diferència individual entre les dones, la negació més radical en elles del principi d'individuació. Certament, les dones han estat sempre les idèntiques -a diferència dels mascles que han constituït sempre ells «espais dels iguals» en el sentit, no precisament d'àmbits igualitaris, sinó de parells en tant que homes de sexe masculí, en tant que membres del genèric que a títol de tal té el poder i en li que, per tant, es torna important discernir qui és qui: en aquest sentit la individualitat com a categoria política i ontològica pertany als àmbits en què es juga el poder i per ubicar-se en els quals fa falta tenir informació sobre el mode en què aquest es distribueix i circula. Al contrari, en l'espai de les idèntiques, com a espai simbòlic que s'adjudica al gènere femení, en ser aquest un àmbit on no estan en qüestió poders de pes, es fa irrellevant la determinació de la individualitat: no hi ha raó suficient perquè l'atenció es prengui la molèstia de realçar-la, sinó que queda subsumida en l'indiscernibilitat, sota predicacions que afecten indistintament tots els exemplars pertanyents al genèric. Doncs bé: en els discursos de la misogínia romàntica aquesta distinció, un tant esquemàtica, entre el «espai dels iguals» i el de «les idèntiques» es va a tornar més contundent, i això en relació amb les motivacions polítiques reactives a les que abans hem fet referència.
____________________________________________
Versión en castellano
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.