FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -	El saber filosòfic	El coneixement	La realitat	L'ésser humà	L'acció humana	La societat
Història -	Filosofia antiga i medieval	Filosofia moderna	Filosofia contemporània	Mapa del web	Ajuda i altres	Descarregar "font grega"

Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...

Loading

Sociòleg i filòsof alemany, nascut a Oldenswort, en Schleswig-Holstein. Va estudiar en diverses universitats alemanyes, es va doctorar en Tubinga i va ensenyar a Kiel. Influït per una certa tendència psicologista en sociologia, molt pròpia del s. XIX, proposa a la seva obra principal, Comunitat i societat (1887) dues formes bàsiques d'agrupació social considerades paradigmàtiques. Per a això part de la distinció de dues classes de voluntat, l'orgànica i la reflexiva, que són origen d'un divers tipus de relacions socials. La voluntat orgànica, que tradueix els impulsos i desitjos del cor, i l'àmbit d'aplicació dels quals és allò afectiu, dóna origen a relacions socials de tipus comunitari, mentre que la voluntat reflexiva, que expressa l'activitat mental i que s'aplica a allò abstracte, dóna origen a un tipus de relacions que són de tipus societari; ambdues classes de relacions poden explicar la constitució bàsica de la realitat social. Quan en un grup social predominen les relacions comunitàries, estem davant una «comunitat» (Gemeinschaft), i quan dominen les relacions societàries, ens trobem davant una «societat» (Gesellschaft). Característica de la comunitat és que els individus es relacionen segons vincles naturals i sentimentals comuns al grup, mentre que en la societat els individus estableixen entre si preferentment vincles convencionals basats en l'interès personal.

El fet de suposar que no sols els individus es regeixen per aquestes dues classes de voluntat, sinó que ho fan també els mateixos grups socials, li permet aplicar la teoria a la història social. En L'esperit dels temps (1935) fa de la teoria una filosofia de la història i entén que la història occidental, des de l'Edat Mitjana fins als nostres dies, pot considerar-se com una lenta transició de l'organització social de l'estat de comunitat al de societat.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.