FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Filòsof àrab espanyol, nascut a Saragossa, conegut com Avempace entre els llatins. Metge, matemàtic i astrònom, va ser visir de Saragossa, ciutat que va abandonar després de ser conquerida per Alfons I d’Aragó el 1118; va viure a Xàtiva i Sevilla, i va morir finalment a Fes. És el prototip de filòsof racionalista àrab que, enmig de la polèmica entre filosofia (falsafa) i teologia (kalam), es decideix per la primera com a forma de vida i, portat pel sentiment de crisi que prové de la situació de descomposició política àrab a la península Ibèrica, la interpreta com a vida solitària, que persegueix la reforma de la societat per la via individual.

El règim d’aquesta via solitària, del que només és capaç el savi, s’inspira en les teories filosoficopolítiques d’al-Farabi, i suposen un procés de coneixement de si mateix per una mena d’ascensió mental fins a la Intel·ligència separada, l’enteniment agent aristotèlic, que identifica amb Déu. En aquesta ascensió hi ha tres classes d’homes: l’home del món visible, aferrat al sensible i que roman a l’interior de la caverna platònica; el savi, alliberat de la caverna i capaç del coneixement abstracte, i els que ja són forma pura, sense matèria.

Va comentar diversos tractats d’Aristòtil, però la seva obra mes coneguda, encara que inacabada, és Règim del solitari. Va influir, de forma especial, sobre Averrois i Albert Magne.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.