FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
El canvi social avui:
la globalització
La pròxima vegada que vagi a la botiga o al supermercat més pròxims doni una
ullada a la gran varietat de productes que se li ofereixen. El que tots ells
estiguin disponibles per a qui pugui permetre-se’ls és alguna cosa que els
occidentals hem arribat a donar per fet, encara que tal situació depengui de
relacions econòmiques d’una sorprenent complexitat i amb ramificacions per tot
el món. Aquests productes s’han fet amb ingredients o peces d’un centenar de
països, cal transportar-los d’un extrem a un altre del món i són necessaris
fluxos d’informació constants per coordinar els milions de transaccions diàries
que comporten.
L’antropòleg Peter Worsley ha escrit que «fins els nostres dies, la societat
humana mai no ha existit» (Worsley, 1984, p. 1), volent dir que fins fa poc
temps no podíem parlar de formes d’associació que comprenguessin a tota la
Terra. En molts sentits, el món s’ha convertit en un sistema social únic, a
conseqüència dels creixents vincles d’interdependència que ara ens influeixen
pràcticament a tots. El sistema social no és només un medi en què determinades
societats com Gran Bretanya es desenvolupen i canvien. Les relacions socials,
polítiques i econòmiques que traspassen les fronteres dels països condicionen de
forma decisiva el destí de tots els seus habitants. El terme general que
denomina aquesta creixent interdependència és GLOBALITZACIÓ .
Cap societat del món viu ja completament separada de les altres i, fins i tot
als països més rics, tots depenen dels productes que es porten de l’exterior. A
la Gran Bretanya, per exemple, gairebé totes les televisions que es venen han
estat manufacturades en l’estranger, principalment en l’Extrem Orient. Un altre
exemple és el de la indústria automobilística. Fa uns quaranta anys la producció
nord-americana en aquest sector era més gran que la del conjunt de la resta del
món. Avui en dia, els Estats Units són només el tercer fabricant de cotxes i
Japó i Europa en produeixen més. A més a més, els components automobilístics es
fan en molts països diferents. Un Ford Mondeo, per exemple, es compon de peces
produïdes en cent dotze llocs diferents, situats en setze països i en tres
continents. El mateix nom «Mondeo» dóna una idea del caràcter global d’aquesta
indústria. Els processos de globalització han estat molt beneficiosos per a
moltes persones de les societats industrialitzades: es pot triar entre molts més
productes i aliments que abans. Al mateix temps, el fet que tots estiguem
atrapats en un món molt més ampli ha fet possible que sorgeixin alguns dels
-problemes més importants als que ens enfrontem.
Els processos
de globalització estan entre les transformacions actuals més importants.
L’estudi sociològic que només s’ocupa d’una societat resulta cada cop més
arcaic, ja que el destí dels éssers humans tendeix a ser comú. Els problemes
fonamentals que envolten la vida humana, com el deteriorament ambiental o la
necessitat d’evitar enfrontaments militares a gran escala, tenen necessàriament
un caràcter global.
Conclusió
Malgrat la creixent interdependència econòmica y cultural, el nou ordre global
està infestat de desigualtats i dividit en un mosaic d’estats les preocupacions
dels quals són divergents i també comunes. A curt termini, no sembla que vagi a
produir-se una convergència política que superi els interessos enfrontats dels
països. Una de las característiques més preocupants d’aquesta societat mundial
és que, malgrat l’existència de les Nacions Unides, la creixent globalització no
va acompanyada de la integració política ni tampoc de la reducció de les
desigualtats de riquesa i poder internacional.
Traduït de: Anthony Giddens, Sociología, Alianza Editorial, 1999, p. 100-101
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.