FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Edmund Husserl: l'epokhé fenomenològica

Aquesta epokhé fenomenològica o aquesta posada entre parèntesis del món objectiu, no ens enfronta, per tant, amb un no res. Més aviat, allò del que ens apropiem precisament per aquest mitjà o, dit més clarament, allò que jo, el que medita, m'apropio per tal mitjà, és la meva pròpia vida pura amb totes les seves vivències pures i la totalitat de les seves esments pures, l'univers dels fenòmens en el sentit de la fenomenologia. L'epokhé és, així també pot dir-se, el mètode radical i universal per mitjà del qual jo em capto purament com jo, i amb la meva pròpia vida pura de consciència en la qual i per la qual és per a mi el sencer món objectiu i tal com ell és precisament per a mi.

__________________________________________________

Meditaciones cartesianas, §8, Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p.58.

Versión en castellano

Edmund Husserl: la epokhé fenomenológica

Esta epokhé fenomenológica o esta puesta entre paréntesis del mundo objetivo, no nos enfrenta, por tanto, con una nada. Más bien, aquello de lo que nos apropiamos precisamente por este medio o, dicho más claramente, lo que yo, el que medita, me apropio por tal medio, es mi propia vida pura con todas sus vivencias puras y la totalidad de sus menciones puras, el universo de los fenómenos en el sentido de la fenomenología. La epokhé es, así también puede decirse, el método radical y universal por medio del cual yo me capto puramente como yo, y con mi propia vida pura de conciencia en la cual y por la cual es para mí el entero mundo objetivo y tal como él es precisamente para mí.

__________________________________________________

Meditaciones cartesianas, §8, Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p.58.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.