FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
(del grec *,Ã>4H, dixi, de *,\6<L:4, deiknymi, mostrar) Localització i identificació de persones, objectes, processos, etc. dels que es parla o als que s'al·ludeix, en relació amb el context espaciotemporal creat per l'enunciació i per la participació en ella d'un sol parlant i almenys un destinatari. El dixi es troba igualment inclosa en la noció de ostensión o definició ostensiva. La situació d'enunciació és egocèntrica. El parlant se situa en el punt zero de les coordenades espaciotemporales del context deíctico «ara» i «aquí»; a la ubicació amb referència al parlant se la denomina dixi absolut. Si el punt zero pres com a origen és un altre qualsevol, es denomina dixi relatiu. Dixi textual: alguns deícticos s'utilitzen en ocasions per al·ludir a elements lingüístics del text de l'enunciació, i poden, amb aquest ús, donar lloc a certes paradoxes lògiques: «L'oració que estic enunciant ara és falsa». Dixi empática: es produeix quan el parlant utilitza els deícticos «aquest», «aquí», «ara», en comptes de «aquell», «allí», «després», perquè se sent personalment inclòs en la situació del receptor, o s'identifica amb el seu punt de vista. |
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.