|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
El personatge prudent, posem per cas un pare, delibera de la manera següent:
A. El bon sil·logisme
| Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol |
| Això és alcohol |
| _______________________________ |
| Prenc la decisió de no beure |
[...] L’home menys prudent contempla dos sil·logismes que comparteixen la premissa menor. Recordem el bon sil·logisme, A, i afegim el B :
B. El mal sil·logisme
| Beure alcohol és agradable |
| Això és alcohol |
| _______________________ |
| Bec o intento de beure |
La persona feble de voluntat (acrasia) accepta generalment la premissa major del bo sil·logisme, «Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol». Però sota la força del seu desig de plaer junta la premissa menor, comú a ambdós sil·logismes, amb la premissa major del mal sil·logisme. I, en conseqüència, beu (o intenta beure).
________________________________
G. Thomas, An Introduction to Ethics. Five Central Problems, Duckworth, Londres-Indianapolis/Cambridge 1994, p. 171-172.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.