Capçalera

FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes -	El saber filosòfic	El coneixement	La realitat	L'ésser humà	L'acció humana	La societat
Història -	Filosofia antiga i medieval	Filosofia moderna	Filosofia contemporània	Mapa del web	Ajuda i altres	Descarregar "font grega"

Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...

paradoxa del barber LÒG.

Paradoxa proposada per Bertrand Russell, que l’atribueix el 1918 a una font anònima, per divulgar la seva anterior paradoxa sobre conjunts, coneguda amb el nom de paradoxa de Russell de 1901. Se la considera com una pseudoparadoxa, o més aviat com un dilema que reflexa una situació impossible.

Es formula de la manera següent: En un recòndit poble, envoltat d’altes muntanyes i profunds abismes, el barber afaita a tots i només a aquells habitants del poble que no s’afaiten a si mateixos. Qui afaita, llavors, al barber? Si s’afaita, llavors no s’afaita; si no s’afaita, llavors s’afaita.

La conclusió paradoxal es resol després d’observar que és impossible que existeixi un barber d’aquestes característiques que es manifesten contradictòries. La història no pot ser vertadera, ja que és contradictòria (veure text), de la mateixa manera que l’enunciat amb el qual es descriu la paradoxa no és un vertader enunciat, perquè és vertader i fals alhora.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.