Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

quadre d’oposicions LÒG.

Diagrama mnemotècnic, d’origen medieval, que permet determinar les relacions i les inferències immediates que s’estableixen entre enunciats categòrics. Anomenant «A» als enunciats universals afirmatius, «E», als universals negatius, «I», als particulars afirmatius, i «O» als particulars negatius, es pot traçar el diagrama següent:

On els contraris són A i E; els contradictoris A i O, E i I; els subcontraris I i O, i on entre A i I, i entre E i O s’estableix una relació de subalternança.

Això implica que :

Dos enunciats contraris no poden ser ambdós vertaders alhora, però poden ser ambdós falsos.

Exemple: Si és veritat que «Totes les alumnes aproven» és fals que «Cap alumna aprova», però ambdós enunciats poden ser falsos.

Dos enunciats contradictoris no poden ser ambdós vertaders ni ambdós falsos; si l'un és vertader, l’altre és fals, i viceversa. Exemple: Si és veritat que «totes les alumnes aproven» és fals que «alguna alumna no aprova»; si aquest últim enunciat és vertader, llavors el primer és fals. Si és veritat que «cap alumna suspèn», llavors és fals que «alguna alumna suspèn»; si és vertader aquest últim enunciat, és fals l’anterior.

Dos enunciats subcontraris no poden ser ambdós falsos alhora, però poden ser ambdós vertaders. Exemple Si és fals que «alguna alumna suspèn», llavors és vertader que «alguna alumna no suspèn». 

Si és veritat que «alguna alumna suspèn», també pot ser veritat que «alguna alumna no suspèn».

En una subordinació, el subordinat es pot deduir vàlidament del subordinen-te, però no al revés, de manera que si A és vertader, I també ho és, i si E és vertader, O també ho és. Exemple: En una subordinació, el subordinat es pot deduir vàlidament del subordinen-te, però no al revés, de manera que si A és vertader, I també ho és, i si E és vertader, O també ho és.  Si és vertader que «totes les alumnes aproven», és vertader també que «alguna alumna aprova». Si és vertader que «cap alumna aprova», llavors és vertader que «alguna alumna no aprova».

Aquest quadre pot utilitzar-se també per determinar les relacions entre les modalitats alètiques o enunciats modals i entre enunciats deòntics. De manera que A,E,I i O poden interpretar-se de la manera següent:

 

A:

Tot S és P

És necessari S

És obligatori fer S

 

E:

Tot S és no-P

És necessari no-S

És obligatori fer no-S

 

I:

Algun S és P

És possible S

Està permès fer S (facultatiu)

 

O:

Algun S és no-P

És possible nos

Està permès fer nos (facultatiu)

De manera que, reinterpretant el quadre d’oposicions, tenim:

 

Són enunciats contraris (A i E):

Si «tot S és P» és vertader, llavors «cap S és P» és fals

Si és veritat que «p és necessari», llavors és fals que «és necessari no-p», o que «és impossible p».

Exemple: Si és veritat que és necessari que un triangle tingui tres costats, llavors és fals que sigui necessari que un triangle no tingui tres costats, o que és impossible que els tingui.

Si és veritat que «és obligatori fer p», llavors és fals que «és obligatori no fer no-p»

Exemple: Si és veritat que «és obligatori ser solidaris amb els altres», llavors és fals que sigui obligatori no ser-ho, o que estigui permès no ser-ho.

 

Són enunciats contradictoris (A i O, E i I):

Si «tot S és P» és vertader, llavors «algun S no és P» és fals

Si «és necessari p», llavors no «és possible no-p»

Exemple: Si és necessari que el plom s'enfonsi, llavors no és possible que no s'enfonsi, o és fals que pugui no enfonsar-se.

Si «és obligatori fer p», llavors no «està permès fer no-p»

Exemple: Si és obligatori tornar allò que s'ha robat, no està permès quedar-se amb el que roba.

Si «cap S és P» és vertader, llavors «algun S és P» és fals

Si «és necessari no-p», llavors és fals que «és possible p»

Exemple: Si és necessari que un cercle no sigui quadrat, llavors no és possible que sigui quadrat.

Si «és obligatori fer no-p», llavors no és veritat que «estigui permès fer p»

Exemple: Si és obligatori no defraudar a Hisenda, llavors no és veritat que estigui permès fer-ho.  

Són enunciats subcontraris (I i O):

Si «algun S és P» és fals, llavors «algun S no és P» és vertader.

Si «és possible p» és fals, llavors «és possible no-p» és vertader.

Exemple: Si és fals que el ferro pugui surar a l'aigua, llavors és veritat que és possible que s'enfonsi.

Si és fals que «està permès fer p», llavors és veritat que «està permès fer no-p»

Exemple: Si és fals que estigui permès circular per l'esquerra en una calçada de doble direcció, llavors és veritat que està permès fer-ho per la dreta.

Però sempre són possibles ambdues coses:

Que «algun S sigui P» i que «algun S no sigui P» ; que sigui «possible p» i que sigui «possible no-p», i que estigui permès «fer p» i estigui permès «fer no-p».


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.