D'altra banda, Leucip i el seu company Demòcrit diuen que són elements el ple i el buit, denominant a l'un «el que és» i a l'altre, «el que no és»: al ple i sòlid, «el que és» i al buit, «el que no és» (d'aquí també que diguin que no hi ha més «el que és» que «el que no és», ja que tampoc hi ha més buit que cos), i que aquests són les causes de les coses que són (entenent «causa») com a matèria. I així com els qui afirmen que és una l'entitat en tant que subjecte, expliquen la generació del altres per mitjà de les afeccions d'aquesta, afirmant que la raresa i la densitat són els principis de les afeccions, així també aquests afirmen que les diferències són causes de les altres coses. Aquestes diferències diuen que són tres: figura, ordre i posició. En efecte, afirmen que «el que és» es diferencia únicament per la conformació, el contacte i el gir. Ara bé, d'aquests, la «conformació» és la figura, el «contacte» és l'ordre, i el «gir» és la posició: així, la A i la N es diferencien per la figura, els conjunts AN i NA per l'ordre, i la Z i la N per la posició. Sobre el moviment, d'on i com es dóna en les coses que són, també aquests, igual que els altres, ho van passar negligentment per alt.