FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Neologisme derivat del grec kibernetes (timoner, guia). Terme creat per Norbert Wiener el 1947 per designar els sistemes que s’autorregulan, tant en l’àmbit artificial (sistemes electrònics, termòstats, servosistemes, autòmats), com en l’àmbit natural (organismes biològics, homeostasis, sistemes nerviosos..) o social (relacions interpersonals, relacions socials, sistemes econòmics, etc.). Per a Wiener, fundador de la cibernètica, aquesta ciència es basa sobre els dos principis següents:
a) alguns mecanismes s’autoregulen per retroalimentació o feedback i
b) aquests processos poden descriure’s formalment.
Amb això la distància entre màquines, éssers vius i sistemes socials i psicològics s’atenua, i es permet l’estudi de les màquines, els sistemes vius i els sistemes socials a partir d’una unitat conceptual bàsica sustentada per la noció de feedback i per la noció d’informació. La cibernètica, igual que la teoria general de sistemes i les teories de sistemes dinàmics, estudia tot tipus de sistemes naturals o artificials en els que es pugui observar alguna classe de teleologia, teleonomia, funció o autoregulació.
El desenvolupament de la cibernètica ha implicat una fecunda feina d’investigació interdisciplinar que s’ha obert a múltiples terrenys: en intel·ligència artificial, en teories sobre la ment, estudis de robòtica i automàtica, teoria de sistemes i informàtica.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.