(del grec ¦>Z(0F4H,
exegesi, explicació o comentari) En l'antiguitat los exegetes eren els intèrprets dels oracles o dels signes divins. Ha tingut una gran importància l'exegesi mongeta, musulmanes i cristianes enteses com a comentari dels textos
sagrats. Aquesta exegesi s'entén de forma literal, si atén a l'anàlisi lingüístic del text en qüestió, o bé com a exegesi
simbólica o
alegòrica, que atén a unes suposades significacions i realitats més enllà de la literalitat del text. En qualsevol cas, ja que s'està davant uns textos en què s'exposa la
veritat revelada, la raó no pot discutir la
revelació i ha de limitar-se al treball d'entendre els textos sagrats.
Clemente i
Filó d'Alexandria defensen la necessitat d'entendre l'
esperit de les escriptures, i
Orígenes fixarà les bases de la interpretació i exegesi al·legòrica d'aquestes. En la mesura que l'exegesi dels textos sagrats ha plantejat qüestions relatives a la veritat, el sentit i la historicitat, està en l'origen de la
hermenèutica.