Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Pfänder, Alexander  (Iserlohn, 7 de febrer de 1870- Munich, 18 de març de 1941) HIST.

Filòsof alemany. Va estudiar amb Theodor Lipps a Munic (tot i que es va separar de la seva concepció introspectiva) i de fet va romandre sempre a aquesta universitat, on va ser el membre de referència del corrent fenomenològic.

Va defensar una versió de la fenomenologia de tipus realista on, després d'una etapa psicologista, va col·laborar, a partir de 1904, amb Edmund Husserl (fins i tot va ser director del Jarbuch des de 1920 fins al 1927) i sempre van manifestar ambdós una admiració mútua per la seva vàlua intel·lectual. No obstant això, l'orientació de l'escola fenomenològica de Munic (amb Pfänder al davant) i les escoles fenomenològiques de Gotinga i, posteriorment, de Friburg (encapçalades per Husserl) va ser diferent. Pfänder va donar prioritat a l'estudi dels aspectes transcendentals, tot i que  va defensar que allò mental i volitiu té una estreta relació amb el que és físic, i es va centrar en l'estudi dels sentiments (Gesinnungen) i dels actes volitius que, segons destaca, no solament depenen de l'individu, sinó també de l'entorn social.  En aquest estudi de la voluntat Pfänder es va centrar, entre d'altres aspectes, en l'anàlisi del pensament i l'obra de Schopenhauer.

La Lògica (1921) de Pfänder, que no és pròpiament un text de lògica en el senti clàssic, es centra en l'estudi dels actes volitius i en els fenòmens emocionals i sentimentals. En la mesura en què destaca els condicionants socials dels sentiments la seva orientació (i la de l'escola fenomenològica de Munic), s'obre a un nou espai de reflexió que es centra també en l'anàlisi dels judicis, així com a les suposades lleis de la inferència lògica.

Entre les seves obres  es poden citar:

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.