FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
pòiesis GEN.
(del grec
B@\0F4H,
póiesis, producció, verb
ποιέω, crear) Creació i producció
d'una acció que transforma el món. Sovint forma part de paraules tècniques, com, per exemple, quan es diu que la melsa és un òrgan hemato-poiètic, és a dir, productor d'hematies. De vegades es tradueix també per creació o per poesia, de la mateixa manera que
B@\0JZH (poietés) es tradueix per creador o per poeta. De fet el terme poesia deriva de póiesis, ja que el poeta és un productor o creador. En aquest sentit ampli utilitza Plató aquest terme al Banquet (205b-c), i acaba identificant la noció de póiesis amb la de poesia (veure cita). En aquesta obra Diotima descriu la lluita
per la immortalitat en relació amb la pòiesis, i en destaca tres tipus: 1)
natural a través de la procreació sexual, 2) en la vida social a través de la
consecució de la fama heroica i 3) en l'anima a través del conreu de la virtut i
el coneixement.
En Aristòtil aquest terme ocupa un lloc important en la seva classificació dels diferents tipus de saberes. Segons ell ha de distingir-se entre:
1) el saber poiètic o productiu, que és el saber produir o fabricar i que es correspon amb les feines dels artesans i amb la tècnica. És un tipus de saber que condueix a la creació d'una obra.
2) el saber pràctic, que és el saber actuar, dirigit a la guia de l'acció humana, que a diferència del saber productiu, no crea cap objecte, sinó que l'acció és el seu propi fi: actuar bé o mal individualment (ètica) o col·lectivament (política).
3) el saber teòric o contemplatiu, que és un saber desinteressat, que equival a la ciència i a la filosofia. Mentre el saber teòric versa sobre el que és necessari (a través de la física, les matemàtiques i la filosofia), els altres saberes tracten d'allò possible o contingent.
Al si dels saberes productius, Aristòtil segueix a Plató i considera que les tècniques o produccions creadores de bellesa són imitatives (veure mímesis), i acaba tendint a utilitzar el terme pòiesis en sentit de poesia o literatura, com ho indica el títol de la seva obra coneguda com la Poètica dedicada a l'estudi d'aquestes produccions. En general, doncs, aquest terme acaba identificant-se amb poesia o amb producció de bellesa en les arts imitatives. (No obstant això, hi ha una excepció, perquè Plotí denomina pòiesis a la causa eficient). Per altra part Heidegger es refereix a la pòiesis, en el context del seu pensament sobre la tècnica, com un "donar a llum", en un ampli sentit.
Aristòtil en un manuscrit macedoni del S. XV
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.