FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

raça / racisme GEN.

El terme raça ha estat usat en biologia per designar aquell conjunt d'individus que tenen una ascendència comuna i comparteixen determinats caràcters hereditaris, que distingeixen a una varietat particular al si d'una espècie. Com a terme és poc usat pels zoòlegs, que tendeixen més aviat a classificar els grups animals d'una mateixa espècie sota el terme varietat, i més empleat pels criadors de bestiar, que -mitjançant encreuaments i seleccions controlades- han provocat l'aparició de varietats amb característiques morfològiques pròpies.

El concepte de raça sorgeix en l'Europa renaixentista i no és freqüent en altres cultures. De fet, en les narracions de viatgers i historiadors antics es parla de pobles, cultures i comportaments diferents, més que de races diferents. L'aplicació d'aquest concepte en ser humà sorgeix amb l'obertura de noves rutes comercials amb Amèrica i Àsia, i amb els viatges de descobriment i de colonització. La mateixa etimologia del terme raça és poc clara. Per a uns derivaria de l'italià razza, mentre que altres sustenten que procedeix de l'àrab ras, que significa grup de descendència.

La noció biològica de raça és científicament més difícil d'aplicar a l'home que a la majoria de les altres espècies animals o vegetals, ja que, encara que a partir d'alguns criteris morfològics, anatòmics, sexològics, patològics o hematològics (color de la pell, tipus de cabell, repartiment dels grups sanguinis, etc.), s'han assenyalat diferents races humanes que donen lloc a races locals degudes a l'aïllament geogràfic prolongat, la noció de raça pura és infundada pel fet que històricament s'han donat els més diversos encreuaments.

La primera classificació racial es deu a Blumenbach (1752-1840), que va considerar cinc races diferents (més o menys corresponents als cinc continents: raça caucàsica, euròpida o blanca o leucoderma; raça mongòlica, xantoderma o groga; raça etiòpica melanoderma o negra; raça americana o rogenca, i raça malaia o morena). Cap a 1950, Boyd classificà també cinc races però, a més del color de la pell, va considerar freqüències de factors sanguinis. Posteriorment, Coon, Birdsell i Gran, atenent a més factors genètics, van classificar l'espècie humana en un total de trenta-quatre races.

No obstant això, de la mateixa manera que els criteris taxonòmics utilitzats per a la classificació de les diferents espècies vives ha experimentat un gran canvi amb els avanços en el domini de la genètica (pensi's que anteriorment es classificaven els bacteris atenent simplement a la seva forma arrodonida, o allargada, etc., en comptes d'atendre a trets molt més definitoris), la classificació en races al si de l'espècie humana també ha deixat de tenir un sentit científic rigorós. Hi ha diferències genètiques entre individus molt més significatives que les merament aparents del color de la pell, tipus de pèl, forma dels llavis o dels ulls. De fet, algunes d'aquestes diferències, més rellevants científicament, tals com característiques de l'hemoglobina de la sang o la grandària de la dentició, es distribueixen geogràficament d'una manera distinta de la distribució anteriorment atribuïda a les diferents races. No obstant això, el terme no ha desaparegut i alguns autors el consideren apropiat com a punt de referència i de classificació de varietats humanes, però sempre tenint en compte que tals classificacions poden ser molt arbitràries. És a dir, que la classificació de Boyd (que va parlar de cinc races) pot ser tan vàlida com les de Garn, Coon o Birdsell (que consideren trenta-quatre races), ja que el concepte de raça és abstracte i depèn dels criteris classificatoris utilitzats. Per això el biòleg Luigi Cavalli-Sforza va declarar (en la reunió de l'AAAS o Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència, celebrada a Atlanta al febrer de 1995) que «la raça és un concepte bastant inútil, perquè no pot agrupar als humans, ja que les diferències genètiques entre races, excepte en casos d'aïllament geogràfic continuat, són molt poques».

De vegades, se sol confondre la noció biològica de raça amb la noció cultural d'ètnia i, atès que en l'espècie humana els aspectes culturals són definitoris, la noció cultural d'ètnia és més convenient per designar característiques diferencials. En etnologia la noció de raça manca de rellevància, ja que el factor racial no és determinant dels aspectes culturals. Així, hi ha un nombre molt més alt de cultures que de races, de forma que cultures de races diferents poden tenir molts més aspectes en comú que cultures diverses dins la mateixa raça. En qualsevol cas, ha d'evitar-se totalment l'error d'extrapolar criteris d'explicació biològics per a la caracterització d'aspectes socials.

El racisme

El racisme és la doctrina politicosociològica que afirma la desigualtat entre les races humanes i, basant-se en la qual, sustenta la superioritat d'una raça sobre altres. Per això, algunes doctrines racistes justifiquen l'explotació econòmica dels membres d'una determinada raça o, fins i tot, propugnen la necessitat d'exterminar-los. No es tracta de cap tesi científica que pugui basar-se sobre arguments biològics, malgrat els intents efectuats pels diversos «teòrics» del racisme en aquest sentit, ja que la mateixa noció de raça és ambigua i irrellevant per caracteritzar les diverses comunitats humanes, que es defineixen fonamentalment pels seus trets culturals, aliens a les característiques racials. D'aquesta manera, el racisme és una forma extrema d'etnocentrisme i, generalment, es vincula amb prejudicis econòmics i socials. En moltes ocasions la mentalitat racista denota un fort component d'inseguretat i temor davant «allò diferent», davant l'«altre».

En el segle XVIII, l'escriptor francès Boulinvilliers va ser l'iniciador de les teories racistes en sustentar que la noblesa procedia de la raça «superior» dels francs. A partir del segle XIX, va sorgir l'anomenada filosofia de les races i la psicologia de les races, que proclama l'existència d'una relació entre raça i ànima de la raça. D'entre aquests autors destaca Gobineau, qui sustentava en el seu Assaig sobre la desigualtat entre les races, la «superioritat» de la raça blanca i, més concretament, dels «aris». Aquesta tesi, que va ser desenvolupada per H.S. Chamberlain i Rosenberg, va tenir molta influència en els estats meridionals dels Estats Units d'Amèrica del Nord, on a la fi del segle XIX encara estava vigent l'esclavitud (va ser abolida per Lincoln el 1862) i a Alemanya. Als Estats Units va donar lloc a l'aparició d'una forta organització racista (el Klu Klux Klan) i a una legislació discriminatòria amb els drets de les minories racials no blanques. La lluita en pro de la defensa dels drets civils encapçalada per Martin Luther King durant els anys 1960, va aconseguir l'abolició formal (encara que sovint no real) d'aquestes discriminacions. A Alemanya, el racisme es va convertir en teoria política oficial amb el nazisme, la conseqüència del qual va ser l'extermini de milions de jueus (antisemitisme) i gitanos.

Una altra forma de manifestar-se el racisme va ser a través del darwinisme social desenvolupat a la fi del segle XIX i començaments del XX.

Diverses formes de racisme continuen estant presents en totes les societats, i fins i tot alguns països l'havien consagrat en les seves constitucions, tal és el cas d'aquells estats (com Sud-àfrica) que sustentava polítiques d'apartheid (abolit el 1994).

De forma recurrent, especialment en períodes de crisi econòmica, torna a suscitar-se el tema de la fonamentació científica del racisme. Així va succeir el 1994 arran de la publicació en els Estats Units d'un estudi titulat The Bell Curve, en el qual s'assenyalava la inferioritat intel·lectual dels individus de raça negra. Davant aquesta nova irrupció de tesis racistes, la immensa majoria dels científics s'ha pronunciat obertament en contra.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.