Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

DOCUMENT NO REVISAT

Max Scheler: caràcter a ‘priori' i objectiu dels valors

Quan expressem amb raó un valor, no basta mai voler derivar-ho de notes i propietats que no pertanyen a la mateixa esfera dels fenòmens de valor, sinó que el valor ha d'estar dau intuïtivament o reduir-se a tal mode de ser dau. No tindria sentit preguntar per les propietats comunes a totes les coses blaves o vermelles, perquè l'única resposta possible seria dir que són blaus o vermelles. D'igual manera manca de sentit preguntar per les propietats comunes a les accions, o les conviccions, o els homes, etc., bons o dolents.

De tot el que s'ha dit es desprèn que hi ha autèntiques i vertaderes qualitats de valor, que representen un domini propi d'objectes, els quals tenen les seves particulars relacions i connexions, i que poden ser, ja com a qualitats de valor, més altes i més baixes, etc. Però, si tal és el cas pot també haver-hi entre elles un ordre i una jerarquia, independents de l'existència d'un món de béns, en el qual es manifesten, i també independents de les modificacions i el moviment que aquest món dels béns sofra a través de la història. Respecte a l'experiència d'aquest món dels béns, els valors són a ‘priori'.

[...]

No es confongui, perquè, el fet que en coses i en cossos hi hagi disposicions per als valors -o, amb més rigor, per ser dipositaris de valors, com, per exemple, per ser dipositaris del valor «nutrició»- amb la molt distinta afirmació que el valor d'aquestes coses no sigui més que una determinada disposició o capacitat.

Tots els valors (també els valors ’bo' i ’dolent són qualitats materials que tenen una determinada ordenació mútua en el sentit de ’alt' i ’sota'; i això succeeix amb independència de la forma de ser que se les inclogui: que, per exemple, se'ns presentin com a qualitats objectives pures o com a membres de continguts valuosos (tal l'ésser agradable o l'ésser bell de quelcom), o com a moments parcials dels béns, o com el valor que «una cosa té».

__________________________________________

Ètica, Revista d'Occident, Madrid 1942, p. 39-40.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.