|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Per molt exagerat i absurd que sembli dir que és el mateix enteniment la font de les lleis de la natura i, consegüentment, de la seva unitat formal, tal afirmació és correcta i conforme a l'objecte, és a dir, a l'experiència. Clar que ni les lleis empíriques poden, en quant tals, procedir de l'enteniment pur, ni la immensa diversitat dels fenòmens pot comprendre's de mode suficient a partir de la forma pura de la intuïció sensible. Però totes les lleis empíriques són simples determinacions especials de les lleis pures de l'enteniment: les primeres són possibles si se sotmeten a les segones i es conformen a les seves normes. Per la seva banda, els fenòmens han d'assumir una forma legal, igual que tots aquests mateixos fenòmens han de trobar-se sempre d'acord, independentment de la seva diversa forma empírica, amb les condicions de la forma pura de la sensibilitat.
__________________________________________________
Versión en castellano
Immanuel Kant: las leyes que impone el
entendimiento
Por muy exagerado y absurdo que parezca decir que es el mismo entendimiento la
fuente de las leyes de la naturaleza y, consiguientemente, de su unidad
formal, tal afirmación es correcta y conforme al objeto, es decir, a la
experiencia. Claro que ni las leyes empíricas pueden, en cuanto tales,
proceder del entendimiento puro, ni la inmensa diversidad de los fenómenos
puede comprenderse de modo suficiente a partir de la forma pura de la
intuición sensible. Pero todas las leyes empíricas son simples determinaciones
especiales de las leyes puras del entendimiento: las primeras son posibles si
se someten a las segundas y se conforman a sus normas. Por su parte, los
fenómenos tienen que asumir una forma legal, al igual que todos esos mismos
fenómenos tienen que hallarse siempre de acuerdo, independientemente de su
diversa forma empírica, con las condiciones de la forma pura de la
sensibilidad.
__________________________________________________
Crítica de la razón pura, Analítica trasc., sec. tercera, A 127
(Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 149-150).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.