|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Totes les disposicions naturals d'una criatura estan destinades a desenvolupar-se alguna vegada de manera completa i adequada. [...]
En els homes (com a úniques criatures racionals sobre la terra) aquelles disposicions naturals que apunten a l'ús de la seva raó s'han de desenvolupar completament en l'espècie y no en els individus. [...]
El mitjà del qual se serveix la Natura per aconseguir el desenvolupament de totes les seves disposicions és l'antogonisme d'aquestes en societat, en la mesura que aquest antagonisme es converteix a la fi en la causa d'un ordre legal d'aquelles. Entenc en aquest cas per antagonisme la insociable sociabilitat dels homes, és a dir, la seva inclinació a formar una societat que, no obstant això, va unida a una resistència constant que amenaça perpètuament de dissoldre-la. [...]
L'home té una inclinació a entrar en societat; [...] Però també té una gran tendència a aïllar-se. [...]
El problema més gran del gènere humà, a la solució del qual li constreny la natura, consisteix a arribar a una
societat civil
que administri el dret en general. Com només en societat, i en una societat que compagini la màxima llibertat, és a dir, l'antagonisme absolut dels seus membres, amb la més exacta determinació i seguretat dels límits d'aquesta, [...] es pot aconseguir l'interès que la Natura té
posat en l'humanitat, a saber, el desenvolupament de totes les seves disposicions, vol també la Natura que sigui l'home mateix qui es procuri l'èxit d'aquest fi seu, com el de tots els fins del seu destí; per aquesta raó, una societat en què es trobi unida la màxima llibertat sota lleis exteriors amb el poder irresistible, és a dir, una constitució civil perfectament justa, constitueix la tasca suprema que la Natura ha assignat a l'espècie humana. [...]
Tota la cultura, tot l'art, ornaments de l'home, i el més bell ordre social, són fruits de la insociabilitat. [...]
Es pot considerar la història de l'espècie humana en conjunt com l'execució d'un pla secret de la Natura, per a la realització d'una constitució estatal interiorment perfecta, i, amb aquest fi, també exteriorment, com l'únic estat en què aquella pot
desenvolupar plenament totes les disposicions de la humanitat. [...]
Després de moltes revolucions transformadores, serà a la fi realitat aquest fi suprem de la natura, un estat de ciutadania mundial o cosmopolita, si en el qual poden desenvolupar-se totes les disposicions primitives de l'espècie humana.
__________________________________________________
Versión en castellano
Immanuel Kant: el plan secreto de la
naturaleza
Todas las disposiciones naturales de una criatura están destinadas a
desarrollarse alguna vez de manera completa y adecuada. [...]
En los hombres (como únicas criaturas racionales sobre la tierra) aquellas
disposiciones naturales que apuntan al uso de su razón se deben desarrollar
completamente en la especie y no en los individuos. [...]
El medio de que se sirve la Naturaleza para lograr el desarrollo de todas sus
disposiciones es el antagonismo de las mismas en sociedad, en la medida en que
ese antagonismo se convierte a la postre en la causa de un orden legal de
aquellas. Entiendo en este caso por antagonismo la insociable sociabilidad de
los hombres, es decir, su inclinación a formar una sociedad que, sin embargo,
va unida a una resistencia constante que amenaza perpetuamente con disolverla.
[...]
El hombre tiene una inclinación a entrar en sociedad; [...] Pero también tiene
una gran tendencia a aislarse. [...]
El problema mayor del género humano, a cuya solución le constriñe la
naturaleza, consiste en llegar a una sociedad civil que administre el derecho
en general. Como sólo en sociedad, y en una sociedad que compagine la máxima
libertad, es decir, el antagonismo absoluto de sus miembros, con la más exacta
determinación y seguridad de los límites de la misma, [...] se puede lograr el
empeño que la Naturaleza tiene puesto en la humanidad, a saber, el desarrollo
de todas sus disposiciones, quiere también la Naturaleza que sea el hombre
mismo quien se procure el logro de este fin suyo, como el de todos los fines
de su destino; por esta razón, una sociedad en que se encuentre unida la
máxima libertad bajo leyes exteriores con el poder irresistible, es decir, una
constitución civil perfectamente justa, constituye la tarea suprema que la
Naturaleza ha asignado a la especie humana. [...]
Toda la cultura, todo el arte, ornatos del hombre, y el más bello orden
social, son frutos de la insociabilidad. [...]
Se puede considerar la historia de la especie humana en conjunto como la
ejecución de un plan secreto de la Naturaleza, para la realización de una
constitución estatal interiormente perfecta, y, con este fin, también
exteriormente, como el único estado en que aquélla puede desenvolver
plenamente todas las disposiciones de la humanidad. [...]
Después de muchas revoluciones transformadoras, será a la postre realidad ese
fin supremo de la naturaleza, un estado de ciudadanía mundial o cosmopolita,
seno donde pueden desarrollarse todas las disposiciones primitivas de la
especie humana.
__________________________________________________
Idea de una historia universal en sentido cosmopolita (en Filosofía de
la historia, FCE, México 1978, p. 42-61).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.