Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Werner Heisenberg: el concepte de causalitat

La transformació del concepte antic de causa en l’actual s’ha anat produint al llarg dels segles, en estreta connexió amb la transformació del conjunt de la realitat percebuda per l’home, i amb l’aparició de la ciència de la Natura al principi de l’Edat Moderna. En la mesura que els processos materials van anar adquirint un grau més gran de realitat, el terme de causa va anar ser sent referit a la idea material que precedís a la idea que en determinat cas es tractés d’explicar i que d’algun mode l’hagués produït. Ja en Kant, que en molts passatges no fa més que treure les conseqüències filosòfiques del desenvolupament de les ciències naturals a partir de Newton, trobem el terme de causalitat explicat en la forma que se’ns ha fet usual des del segle XIX: «Quan experimentem que quelcom ocorre, pressuposem en tot cas que quelcom ha precedit a aquella idea; quelcom del que ella se segueix segons una regla». Així va anar gradualment restringint-se l’abast del principi de causalitat, fins a resultar equivalent a la suposició que el succeir de la Natura està unívocament determinat, de manera que el coneixement precís de la Natura o de cert sector seu basta, almenys en principi, per predir el futur. Precisament la física newtoniana es trobava estructurada de mode tal que, a partir de l’estat d’un sistema en un instant determinat, podia preveure’n el futur moviment del sistema. El sentiment que, en el fons, així succeeixen les coses en la Natura, ha trobat potser la seva expressió més general i intuïtiva en la ficció, concebuda per Laplace, d’un dimoni que en cert instant coneix la posició i el moviment de tots els àtoms, amb la qual cosa ha de veure’s capacitat per calcular per endavant tot l’avenir de l’Univers. Quan al terme de causalitat se li dóna una interpretació tan estricta, acostuma a parlar-se de «determinisme», entenent per tal la doctrina que hi ha lleis naturals fixes, que determinen unívocament l’estat futur d’un sistema a partir de l’actual.

__________________________________________________

Traducció de La imagen de la naturaleza en la física actual, Seix Barral, Barcelona 1969, p. 34.
 
 
 
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.