FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Filòsofa espanyola, nascuda a Barcelona, 1941, especialista en filosofia moral i política. Doctora en Filosofia per la universitat de Barcelona, és en l'actualitat catedrática d'Ètica de la Universitat Autònoma de la mateixa ciutat; va col·laborar amb l'Institut Fe i Secularitat i va ser senadora pel Partit Socialista Obrer Espanyol entre 1993 i 1996. Durant aquest període va ser presidenta de la "Comisión de estudio de contenidos televisivos" del Senat. Autora d'abundant articles i col·laboracions en revistes especialitzades, les seves obres més conegudes són Els teòlegs de la mort de Déu (1968), La imaginació ètica (1983), Virtudes públiques (1990), Paradoxes de l'individualisme (1933), El Malestar de la vida pública (1996) o Història de l'ètica (1987-1992, obra col·lectiva de la qual és coordinadora i coautora i en la que han col·laborat destacades figures del pensament actual).  Ha editat també, junt amb altres, Concepcions de l'ètica (1992). És, a més a més, directora de la col·lecció de filosofia de l'editorial Crítica, membre de la Comissió Trilateral des de 1994. Membre del Comité ètic de l'Hospital del Mar (Barcelona), de 1993 a 1996. Membre dels comités ètics de l'Hospital Vall d Hebron (Barcelona) i de la Fundació Esteve (Barcelona). Presidenta de la Fundació Alternativas. Presidenta de la Fundació Victor Grifols i Lucas (Barcelona)

La seva obra ètica bascula constantment entre les investigacions d'ètica teòrica i les seves aplicacions pràctiques. El fet que l'acció moral sigui una activitat que es realitza entre el cel i la terra, entre la tensió dels principis i la singularitat del subjecte i de les seves circumstàncies vitals, obliga a plantejar una crítica a la «ètica dels filòsofs», que instal·lada, d'una manera o un altre -de Kant a la pragmàtica formal de Habermas o a l'ètica del discurs de K.-O. Apel, passant pels diferents emotivismes- en el món ideal de la norma i el «haver de ser», oblida la condició humana, finita i limitada, de qui ha de posar-la en pràctica. La seva proposta és una ètica «imaginativa», no transcendent, imparcial i desinteressada, per a res segura del que està bé i està malament, sinó negativa, això és, no prescriptiva, incompleta i oberta a la reflexió i al dubte, i el precepte més positiu de la qual fora «l'exigència de continuar deliberant, pensar que res queda definitivament resolt»; ni certeses absolutes ni relativismes ni escepticismes, més aviat esforç per deliberar, abans de decidir, fent-ho justificadament (veure cita).

D'altra banda, l'ètica no admet distinció entre una moral privada i una moral pública; com les virtuts, la moral és pública i la virtut pròpiament dita és la justicia (veure cita). Aquesta, en les seves diverses formes d'igualtat, llibertat, solidaritat, amistat, responsabilitat col·lectiva, tolerància, bona educació o professionalitat -«virtuts de l'individu... que miren i es refereixen a l'altre»-, troba en la societat democràtica, tolerant i pluralista, el seu lloc de desenvolupament adequat.

Al caràcter públic de l'ètica, afegeix l'autora (en l'epíleg a Virtuts públiques) les característiques de ser etnocèntrica, això és, no universal, ahistórica i temporal; optimista, fundada en última instància en la possibilitat de l'educabilitat del ser humà a la reflexió i a la justificació de les pròpies decisions; i feminista, perquè la «bona vida», la qualitat de vida que la pràctica de la justícia procura a una societat democràtica manté una especial proximitat amb la sensibilitat femenina.

En El malestar de la vida pública (1996), analitza la crisi moral de la societat espanyola actual. En el «El geni de les dones» (cap. VII de Virtudes públiques), expressa les seves opinions sobre el feminisme (amb plantejaments divergents dels de Celia Amorós i Amelia Valcárcel); a aquest mateix tema se sobre nou, «sempre amb timidesa» -segons diu- en una obra més recent, El segle de les dones (1998).

Enllaç extern: http://www.eticayfilosofia.org/1_5_16.htm

Bibliografia

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.