Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

David Hume: imaginació i memòria

Trobem per experiència que quan una impressió ha estat present a la ment apareix novament en ella com a idea. Això pot fer-ho de dues maneres: o quan reté en la seva aparició un grau notable de la seva vivacitat primera, i llavors és d’algun mode intermèdia entre una impressió i una idea, o quan perd per complet aquesta vivacitat i és enterament una idea. La facultat per la qual repetim les nostres impressions del primer mode és anomenada MEMÒRIA; l’altra, IMAGINACIÓ. Ja a primera vista és evident que les idees de la memòria són molt més vívides i forts que les de la imaginació, i que la primera facultat acoloreix els seus objectes amb major precisió que la segona. Quan recordem un succés passat la seva idea irromp a la ment d’una forma vigorosa, mentre que la percepció és en l’imaginació tènue i lànguida, i només difícilment pot ser preservada per la ment d’una manera constant i uniforme durant un període de temps considerable. [...]

Hi ha una altra diferència, no menys evident, entre aquestes dues classes d’idees: malgrat que ni les idees de la memòria ni les de la imaginació, ni les vívides ni les tènues, poden aparèixer a la ment, a menys que les hagin precedit les seves corresponent impressions a fi de preparar-los el camí, la imaginació no es veu amb tot obligada a guardar el mateix ordre i forma de les impressions originals, mentre que la memòria està d’algun mode determinada en aquest respecte, sense capacitat alguna de variació. [...]

La funció primordial de la memòria no és preservar les idees simples, sinó el seu ordre i la seva posició. En resum, aquest principi ve recolzat per tal quantitat de fenòmens vulgars i corrents que podem estalviar-nos la molèstia d’insistir més en això.

La mateixa evidència ens acompanya en el nostre segon principi: la llibertat de la imaginació per regirar i alterar l’ordre de les seves idees. [...]

Com totes les idees simples poden ser separades per la imaginació i unides novament en la forma que a aquesta li vingui de gust, res seria més inexplicable que les operacions d’aquesta facultat si no estigués guiada per alguns principis universals que la fan, d’alguna manera, conforme amb si mateixa en tot temps i lloc. Si les idees estiguessin completament deslligades i inconnexes, només l’atzar podria unir-les; seria impossible que les mateixes idees simples s’unissin regularment en idees complexes -com solen fer-ho- si no existís cap llaç d’unió entre elles, sense alguna qualitat associativa per la que una idea porta naturalment a una altra.

__________________________________________________

Traducció de Tratado de la naturaleza humana, Part 1, Sec. 3-4 (Editora Nacional, Madrid 1977, vol. 1, p. 96-98).
 
 
 
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.