Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

John Locke: la probabilitat

Com el nostre coneixement, segons ja s’ha demostrat, és molt estret, i com la nostra felicitat no és suficient com perquè trobem una veritat certa en totes les coses que tenim ocasió de considerar, la majoria de les proposicions, sobre les quals pensem, raonem, discutim o fins i tot actuem, són de tal classe que no podem tenir un coneixement indubitable sobre la seva veritat. No obstant això, algunes d’elles s’acosten de tal manera a la certesa que no podem dubtar en absolut d’elles, sinó que els concedim el nostre assentiment tangiblement i obrem, d’acord amb aquest assentiment, d’una manera tan resolta com si haguessin estat infal·liblement demostrades i com si el nostre coneixement sobre elles fora perfecte i cert. Però com en això hi ha diversos graus, des del més pròxim a la certesa i a la demostració, fins a allò fronterer amb la improbabilitat i allò inversemblant, fins i tot pròxim a l’impossible, i com també hi ha graus en l’assentiment, des de la total seguretat i confiança fins a la conjectura, el dubte i la desconfiança, tractaré ara (un cop que ja he trobat, segons crec, els límits del coneixement humà i de la certesa) de considerar [...] els diferents graus i fonaments de la probabilitat, de l’assentiment i de la fe.

__________________________________________________

Assaig sobre l’enteniment humà, l.4, cap. 15, n. 2.

 


Versió en castellà

John Locke: la probabilidad

Como nuestro conocimiento, según ya se ha demostrado, es muy estrecho, y como nuestra felicidad no es suficiente como para que encontremos una verdad cierta en todas las cosas que tenemos ocasión de considerar, la mayoría de las proposiciones, sobre las que pensamos, razonamos, discutimos o incluso actuamos, son de tal clase que no podemos tener un conocimiento indubitable sobre su verdad. Sin embargo, algunas de ellas se acercan de tal manera a la certidumbre que no podemos dudar en absoluto de ellas, sino que les concedemos nuestro asentimiento tangiblemente y obramos, de acuerdo con este asentimiento, de una manera tan resuelta como si hubieran sido infaliblemente demostradas y como si nuestro conocimiento sobre ellas fuera perfecto y cierto. Pero como en esto hay varios grados, desde lo más cercano a la certidumbre y a la demostración, hasta lo rayano con la improbabilidad y lo inverosímil, incluso cercano a lo imposible, y como también hay grados en el asentimiento, desde la total seguridad y confianza hasta la conjetura, la duda y la desconfianza, voy a tratar ahora (una vez que ya he encontrado, según creo, los límites del conocimiento humano y de la certidumbre) de considerar [...] los distintos grados y fundamentos de la probabilidad, del asentimiento y de la fe.

__________________________________________________
Ensayo sobre el entendimiento humano, l.4, cap. 15, n. 2 (Editora Nacional, Madrid 1980, vol. 2, p. 973-974).

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.