FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

La definició que Émile Durkheim ha donat de l’acció social difereix considerablement de la de Max Weber. Per a Durkheim, l’acció social consisteix «en unes maneres d’obrar, de pensar i de sentir, externes a l’individu i dotades d’un poder coercitiu en la virtut de les quals s’imposa a ell». D’aquesta definició es desprèn clarament que Durkheim no busca les característiques de l’acció social en els estats subjectius de les persones, com feia Max Weber, sinó més aviat en unes realitats externes a les persones, realitats que constrenyen a aquestes. Durkheim recorre a dos criteris «objectius» per determinar el caràcter social de l’acció humana: l’exterioritat de les «maneres d’obrar, de pensar i de sentir» respecte a les persones, i la coacció que aquestes últimes pateixen per part d’aquelles.

Per comprendre el sentit que Durkheim atribueix a aquests dos criteris, hem de remuntar-nos a la seva teoria de les «dues consciències». La consciència col·lectiva està constituïda pel conjunt de maneres d’obrar, de pensar i de sentir que integren l’herència comuna d’una societat donada. Establertes en el curs de la història, les dites maneres es transmeten de generació en generació, i són admeses i practicades per la majoria o pel percentatge mitjà de les persones que integren aquesta societat. [...]

La consciència individual, al contrari, comprèn el que cabria denominar l’univers privat de cada persona: els seus trets caracterials o temperamentals, la seva herència, les seves experiències personals, que fan d’ella un ésser únic, singular. [...]

En cada persona, la consciència individual pot estar més o menys desenvolupada, pot ser més o menys forta. Però el que primer que res interessa a Durkheim, [...] és el fet que, d’una societat a una altra, la consciència col·lectiva no s’imposa a les persones amb la mateixa força ni amb idèntic pes. Les societats varien segons el grau de coacció que la consciència col·lectiva exerceix sobre les persones i segons el grau d’autonomia permesa a les consciències individuals. Però, sigui quin sigui el grau de coacció exercit, la consciència col·lectiva es caracteritza pel fet de ser sempre necessàriament constrinyent, coactiva: per pertànyer a una societat, no importa quina, cal plegar-se a les maneres col·lectives d’obrar, de pensar i de sentir pròpies d’aquesta societat, i és necessari acceptar-les i practicar-les.

__________________________________________________

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.