FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -	El saber filosòfic	El coneixement	La realitat	L'ésser humà	L'acció humana	La societat
Història -	Filosofia antiga i medieval	Filosofia moderna	Filosofia contemporània	Mapa del web	Ajuda i altres	Descarregar "font grega"

Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...

Loading

Pseudònim de Johann Kaspar Schmidt, filòsof alemany, nascut a Bayreuth. Estudià a Berlín, amb Schleiermacher i Hegel, a Erlangen i Königsberg i s'adhereix, en la seva joventut, al moviment de l'esquerra hegeliana. La publicació de l'únic i la seva propietat (1845), la seva obra més important, i Història de la reacció (1852), el converteix en el membre més radical d'aquest grup. Manté la idea fonamental de Feuerbach, exposada en la seva crítica al cristianisme (L'essència del cristianisme, 1841), que Déu no és sinó una projecció de l'essència humana, i, si escau, la personificació de l'egoisme humà, idea que aplica a la crítica de tot concepte filosòfic de la seva època, inclòs l’humanisme naixent de Marx. La seva apologia de «l'únic», concepte que oposa al d'individu del liberalisme polític, és fonamentalment una reacció a la pèrdua del valor d'allò individual en l'idealisme absolut de Hegel i de totes les concepcions filosòfiques derivades. Tot el que transcendeixi a l'individu -esperit, humanitat, societat, socialisme, Estat, ètica, veritat, etc.- és una forma patològicament errònia de sotmetiment de l'home, del jo i de l'individu, que és l'únic veritablement real, a una essència universal en què el subjecte individual es dissol desapareixent. L'individu s'expressa a través de la seva voluntat absolutament lliure, i sent l'únic, constitueix a tot el altres, éssers humans inclosos, en objecte i instrument del seu egoisme.

L'egoisme, que rebutja la societat, admet no obstant això l'associació d'éssers únics i lliures, en la que cadascú pugui realitzar els seus propis interessos; valors, normes i formes estables de pensar desapareixen d'aquest món d'éssers únics, que no admeten un altre fonament que el seu propi no res: «He posat la meva confiança en el no Res», és el vers de Goethe, que Stirner va prendre com a divisa. Enfront de l'Estat, s'imposa no la revolució, que porta a un altre Estat, sinó la rebel·lió o la insurrecció, que porta només a la seva destrucció de l'Estat.

L'anarquisme va tenir en Stirner un model d'inspiració

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.